dimarts, 19 de juny del 2012

Sortida a Núria


Des de Barcelona hem agafat un autocar a la plaça Bonanova que ens ha portat fins a la cremallera que aquesta en ha portat fins a la Vall de Nuria i hem tradat tres quarts de hora,
Estem allotjats a l’Hotel Vall de Núria. Ens despertem a les vuit del matí per fer la primera activitat del matí: tir amb arc. Fem una classe d’una hora practicant amb dianes i, posteriorment, fem una recorregut pel bosc per posar-ho en pràctica. A les 11 h, fem una excursió a cavall pel bosc de la Verge durant una hora i mitja. Seguidament, per refrescar-nos una mica, anem al llac de la vall de Núria per anar amb barca els quatre junts durant mitja hora. Descansem una hora per anar a les habitacions i anem a dinar a les 14.00 h. Després farem un taller d’orientació on ens ensenyaran a  utilitzar la brúixola i el mapa al mig del bosc. Dues hores i mitja després, que és el que dura el taller d’orientació, anirem al parc lúdic per a fer jocs d’equilibri, pujar al rocòdrom i llençar-nos amb tirolina. Seguidament, farem una visita guiada pel Santuari, la depuradora i la sala on hi ha peces del cremallera. Acabem a dos quarts de vuit. Berenem xocolata desfeta i, després de les cansades activitats, descansem fins l’hora de sopar: ens fem fotos, mirem la televisió, prenem el sol...

Deportes de Vall de Núria

En esta estación encontrarás actividades como:
Rutas a Caballo, tiro con Arco, esquí, snowboard, orientación, parques infantiles y mucho más...
Los dos deportes que explicaremos son el esqui y la equitación en la montaña.
Primeramente os explicaremos el esqui, deporte muy practicado en invierno por millones de personas.
Esqui:
Vall de Núria Esquí es una Estación de esquí familiar y acogedora dotada de todos los servicios necesarios para ofrecer confort en plena montaña. Está situada en el término municipal de Queralbs, en el Pirineo Oriental, a 2.000 m. de altitud, rodeada de cimas que rozan los 3.000 m. y que enmarcan un amplio anfiteatro de vertientes que conforman un paisaje privilegiado. La única vía de acceso a Vall de Núria Esquí es por medio de un ferrocarril de cremallera (Cremallera de Núria, FGC) o bien siguiendo alguna de los caminos de montaña que llegan a Núria.
El valle de Núria cuenta con una estación de esquí, Vall de Nuria. La estación dispone de un total de diez pistas de esquí alpino (tres verdes, tres azules, dos rojas y dos negras) así como una pista especial para trineos. En total, siete kilómetros de pistas balizadas. 
CURSA POCATRAÇA:


Esta es una carrera de esquí de montaña
que organiza el Centro Excursionista de Olot con la colaboración de Vall de Núria.
Esta prueba es puntuable para La Copa Catalana de Esquí de Montaña y el Campeonato
de Cataluña por Equipos.
La carrera tiene su punto de salida, como cada año, desde el Santuario de la Vall de Núria.

El trayecto está compuesto por 16 kilómetros que superan los 1.500
metros de desnivel positivo.


El trajecte està compost per 16 quilòmetres que superen els 1.500 
metres de desnivell positiu. 

Equitación:
Vall de nuria se encuentra en una zona donde unicamente se tiene una opcion para los fanáticos de la equitacion. Esta opcion se encuentra en Queralbs. Primeramente tenemos la opcion de paseos en poni. El poni se practica entre las edades de 2 y 12 años. En canvio, en caballo distinguimos 3 fases para practicar la equitacion. Se empieza con clases de ‘’DEBUTANTES’’ a partir de los 9 años con un precio de 16,3 euros por persona. La siguiente fase se denomina ‘’INICIACIÓN’’ que se practica a partir de 15 años con una duracion de 45 minutos. Per ultimo, la ultima fase se denomina ‘’EXPERTOS’’ que se practica a partir de los 15 años y con una dificultad experimentada.


            

Informació física de Núria



Area i geografia:
La Vall de Núria és una vall pirinenca situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Està localitzada a una altitud de 1964 metres sobre el nivell del mar i envoltat per uns cims de gairebé 3000 m.



Geologia:
Els materials rocosos de les muntanyes són dels més antics del Pirineu. Són roques molt velles que han estat transformades (metamorfosades) per les pressions de la terra.
A les gorges trobem gneis, roques cristal·lines que provenen del sòcol. Tenen uns colors clars. 
Els materials d'origen sedimentari que es van dipositar damunt dels anteriors durant tota l'era paleozoica, es van convertir més tard en els esquistos que formen les carenes i els cims de l'entorn de Núria; són de colors força més foscos, terrosos o negrosos.
Enmig dels esquistos van aparèixer uns marbres característics. Per la seva capacitat de dissoldre's amb l'aigua i engolir els torrents superficials, es van produir la circulació subterrània i van ser l'origen dels fenòmens càrstics com el Forat de l'Embut.
Fauna:
Els prats i els boscos oberts afavoreixen la presència d'herbívors grans ( isards, cabres salvatges) a l'alta muntanya, en especial durant l'estiu. Però l'home els ha perseguit fins a fer-ne desaparèixer alguns. Els exemples més clars són els óssos i els llops.
Els darrers anys, la situació s'ha capgirat i alguns herbívors viuen de nou ens els vessants de Núria. La recuperació de l'isard (Rupicabra Rupicabra) ha estat possible gràcies al fet que es prohibí la caça del mateix. També hi ha hagut una recolonització de muflons (Ovis orientalis) i marmotes (Marmota marmota).
Uns altres mamífers grans presents a Núria però que resulten més difícils d'observar directament, són el senglar (Sus scrofa), la guilla (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la fagina (Martes foina) i la llebre (Lepus).
La presència de petits mamífers, com ara els talps (Talpa europaea), la podem detectar pels munts de terra que trobem en els prats. Prop dels cursos d'aigua, hi viuen unes quantes musaranyes (Soricidae).
Un dels ocells més corrents és l'oreneta cuablanca (Delichon urbica). També es coneguda la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pels vessants enlairats trobem el trencalòs (Gypaetus barbatus) i voltors (Torgos tracheliotus).
D'amfibis n'hi ha pocs: la granota roja (Rana temporaria), la salamandra (Salamandra salamandra) i el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper).
De rèptils hi ha l'escurçó pirinenc (Vipera aspis), la sargantana (Lacerta hispanica).
Pel que fa als peixos, cal destacar la truita de riu, que viu en els rius i els rierols. La seva presència dificulta la supervivència de la granota roja, les salamandres i els tritons, perquè la truita s'alimenta de les seves larves.
Flora:
El clima és el causant que el paisatge vegetal de Núria. Només aguanten aquestes condicions el pi roig, el pi negre (Pinus uncinata) i alguns arbres de fulla caduca com la moixera de guilla (Sorbus aucuparia).
En el paisatge de l'alta muntanya els arbres dominants sempre són els pins. El pi roig no puja gaire més dels 1.500 m, i ben aviat el pi negre és l'arbre dominant.
El pi negre té una escorça grisa i les seves fulles són curtes  i fortes i d’un verd molt fosc. Aquest tipus d’arbres mai creixen més de 20 metres a causa de la neu a les branques.
Pel damunts dels 2.400 m, el bosc no es pot constituir naturalment a causa del fred i de la cobertura de la neu durant molts mesos. Es passa de l'estatge subalpí dels boscos de pi negre a l'estatge alpí dels prats. La raó és el fred intens de tot l'any.
Al costat de la vegetació normal hi ha comunitats vegetals especials. Allà on la neu no es fon del tot fins molt tard, creix una vegetació dominada per salzes nans amb diverses herbes i molses.
Sobre roca compacta s'estableix una vegetació amb plantes petites, que solen fer petits coixinets densos i compactes.
Escampats entre els pins trobem alguns altres arbres, especialment la moixera de guilla (Sorbus aucuparia).
A la primavera i principalment al final de l'estiu i a la tardor, els boscos i els prats s'omplen d'una gran varietat de bolets, alguns d'aquests comestibles i excel·lents, com ara el moixernó (Calocybe gambosa), el rossinyol (Cantharellus cibarius), el rovelló (Lactarius sanguifluus) i el cep (Boletus edulis).
Vocabulari:
Gorg: Clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.
Sòcol: Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques que han experimentat més diagènesi o més metamorfisme i, sovint, han sofert diverses fases de plegament i fractura
Esquist: Roca que presenta una separació en fulls estrets.
Carenes: línia divisòria de dos vessants.
Fenomen càrstic: Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d'un relleu de depressions tancades i d'avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.


El Cremallera de Núria


El Cremallera de Núria inaugurat l'any 1931 és un dels dos únics ferrocarrils amb cremallera de la Península, juntament amb el de Montserrat. El cremallera uneix la població de Ribes de Freser, on té enllaç amb els trens de la xarxa de via ampla, amb Queralbs i la Vall de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats de lleure i a l'hivern a més l'esquí, ja que l'estació es troba a 1.964 metres d'altitud. El tren és i sempre ha estat l'únic mitjà de transport mecànic terrestre per arribar a la Vall, a través dels seus 12,5 km de línia que passen per paisatges de gran bellesa. Des de novembre de 2008 la línia disposa del túnel del Roc del Dui, de 1,3 km de longitud, per evitar un tram geològicament inestable entre Queralbs i Núria.

Cronologia

1924: L'empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) realitza el projecte de construcció del cremallera.
1926: El projecte del cremallera és aprovat per Reial Ordre.
1928: Comencen les obres de construcció.
1931: Inauguració de la línia.
1981: La Generalitat de Catalunya obté el control de FMGP.
1985: Arriben les nous automotors A5, A6, A7 i A8.
1986: La línia del cremallera s'integra als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
2002: Arriben els nous automotors articulats Stadler.
2005: S'inicien les obres de construcció del nou túnel de Roc d'en Dui, per evitar una zona geològicament inestable.
2007: Comença la reforma integral dels automotors A5, A6, A7 i A8.
2008: Finalitzen les obres de construcció del túnel Roc del Dui.

Crónica de Núria

El día jueves 14 de Junio cogimos el autocar a las 8 de la mañana con rumbo a La Vall de Núria. El trayecto en autocar duró dos horas aproximadamente y a continuación tuvimos que esperar durante 30 minutos a coger el cremallera. Durante la espera tuvimos tiempo para desayunar, para hacer fotos… La subida en cremallera duró  tres cuartos de hora y pudimos ver toda la vegetación de la comarca del Ripollès.
Al llegar a Núria nos quedamos muy impresionados ya que era muy diferente a lo que nos imaginábamos.  Era un valle con un lago con barquitas y en el centro un gran hotel que parecía una escuela inglesa. Lo primero que hicimos fue  dejar  todas las maletas dentro de una sala en el hotel. A continuación comenzamos el trabajo del crédito: el primer día tuvimos que realizar cuatro fichas de cuatro temas diferentes: Santuario, estación depuradora, estación meteorológica i la sala de l’estatut.
Nosotros empezamos por la estación depuradora y la estación meteorológica, por la mañana. Nos resultó fácil hacerlo, ya que nos facilitaron mucha información y lo que no sabía uno, lo sabía el otro. A las 14.00 h tuvimos tiempo para comer en el campo, en frente del lago. Al cabo de una hora, a las 15.00 h, el primer grupo se dirigía al lago para realizar la actividad preparada por los monitores, navegar en canoas. Mientras, el otro grupo se acomodaba en las habitaciones del hotel. Una hora después, el segundo grupo se dirigía al lago para hacer la misma actividad hasta las 17.00 h. Media hora más tarde, merendamos chocolate caliente con un bizcocho que nos sentó de fábula, ya que hacía bastante frío y estábamos mojados por las canoas. Después del descanso, continuamos con el trabajo de síntesis: hicimos las fichas del Santuario y de l’Estatut, que los acabamos muy rápido ya que eran más breves y más fáciles de rellenar. Seguidamente, tuvimos un tiempo libre hasta las 20.00 h: nos duchamos y nos vestimos para ir a cenar. La cena nos gustó mucho, ya que era un bufet en el que se podía encontrar de todo. Más tarde, vimos el partido de España contra Irlanda y más tarde, en la misma sala, nos organizaron una discoteca que duró hasta las 00.20 aproximadamente. Finalmente, subimos a las habitaciones y, no hay que negarlo, estuvimos un rato hablando con los amigos, viendo la tele, etc… hasta que nos dormimos. A las 6.00 h de la mañana, los más aventureros se levantaron para ver la salida del sol. Dos horas más tarde, a las 8.00 h, fuimos a desayunar: un bufet buenísimo. Seguidamente, subimos a las habitaciones para recogerlo todo y prepararnos para la actividad final: una larga excursión por la montaña para disfrutar de la vegetación, los animales y los fantásticos paisajes de los que pudimos disfrutar. Al llegar de la excursión, tuvimos un ratito libre en los que los chicos jugaron a futbol y las chicas tomaron el sol hasta que llegó la hora de comer. Después de comer, cogimos el cremallera y el autocar de vuelta a Barcelona. Llegamos a las 16.30 y allí finalizó nuestro viaje del crédito de síntesis 2012. Los cuatro del grupo coincidimos en que nos pareció muy bien organizando y que se combinó bien el hecho de trabajar y el de divertirse. Sin duda alguna, ¡lo repetiríamos!