Informació física de Núria

Area i geografia:

La Vall de Núria és una vall pirinenca situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Està localitzada a una altitud de 1964 metres sobre el nivell del mar i envoltat per uns cims de gairebé 3000 m.

Geologia:

Els materials rocosos de les muntanyes són dels més antics del Pirineu. Són roques molt velles que han estat transformades (metamorfosades) per les pressions de la terra.

A les gorges trobem gneis, roques cristal·lines que provenen del sòcol. Tenen uns colors clars. 

Els materials d'origen sedimentari que es van dipositar damunt dels anteriors durant tota l'era paleozoica, es van convertir més tard en els esquistos que formen les carenes i els cims de l'entorn de Núria; són de colors força més foscos, terrosos o negrosos.

Enmig dels esquistos van aparèixer uns marbres característics. Per la seva capacitat de dissoldre's amb l'aigua i engolir els torrents superficials, es van produir la circulació subterrània i van ser l'origen dels fenòmens càrstics com el Forat de l'Embut.

Fauna:

Els prats i els boscos oberts afavoreixen la presència d'herbívors grans ( isards, cabres salvatges) a l'alta muntanya, en especial durant l'estiu. Però l'home els ha perseguit fins a fer-ne desaparèixer alguns. Els exemples més clars són els óssos i els llops.

Els darrers anys, la situació s'ha capgirat i alguns herbívors viuen de nou ens els vessants de Núria. La recuperació de l'isard (Rupicabra Rupicabra) ha estat possible gràcies al fet que es prohibí la caça del mateix. També hi ha hagut una recolonització de muflons (Ovis orientalis) i marmotes (Marmota marmota).

Uns altres mamífers grans presents a Núria però que resulten més difícils d'observar directament, són el senglar (Sus scrofa), la guilla (Vulpes vulpes), la marta (Martes martes), la fagina (Martes foina) i la llebre (Lepus).

La presència de petits mamífers, com ara els talps (Talpa europaea), la podem detectar pels munts de terra que trobem en els prats. Prop dels cursos d'aigua, hi viuen unes quantes musaranyes (Soricidae).

Un dels ocells més corrents és l'oreneta cuablanca (Delichon urbica). També es coneguda la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pels vessants enlairats trobem el trencalòs (Gypaetus barbatus) i voltors (Torgos tracheliotus).

D'amfibis n'hi ha pocs: la granota roja (Rana temporaria), la salamandra (Salamandra salamandra) i el tritó pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper).

De rèptils hi ha l'escurçó pirinenc (Vipera aspis), la sargantana (Lacerta hispanica).

Pel que fa als peixos, cal destacar la truita de riu, que viu en els rius i els rierols. La seva presència dificulta la supervivència de la granota roja, les salamandres i els tritons, perquè la truita s'alimenta de les seves larves.

Flora:

El clima és el causant que el paisatge vegetal de Núria. Només aguanten aquestes condicions el pi roig, el pi negre (Pinus uncinata) i alguns arbres de fulla caduca com la moixera de guilla (Sorbus aucuparia).

En el paisatge de l'alta muntanya els arbres dominants sempre són els pins. El pi roig no puja gaire més dels 1.500 m, i ben aviat el pi negre és l'arbre dominant.

El pi negre té una escorça grisa i les seves fulles són curtes  i fortes i d’un verd molt fosc. Aquest tipus d’arbres mai creixen més de 20 metres a causa de la neu a les branques.

Pel damunts dels 2.400 m, el bosc no es pot constituir naturalment a causa del fred i de la cobertura de la neu durant molts mesos. Es passa de l'estatge subalpí dels boscos de pi negre a l'estatge alpí dels prats. La raó és el fred intens de tot l'any.

Al costat de la vegetació normal hi ha comunitats vegetals especials. Allà on la neu no es fon del tot fins molt tard, creix una vegetació dominada per salzes nans amb diverses herbes i molses.

Sobre roca compacta s'estableix una vegetació amb plantes petites, que solen fer petits coixinets densos i compactes.

Escampats entre els pins trobem alguns altres arbres, especialment la moixera de guilla (Sorbus aucuparia).

A la primavera i principalment al final de l'estiu i a la tardor, els boscos i els prats s'omplen d'una gran varietat de bolets, alguns d'aquests comestibles i excel·lents, com ara el moixernó (Calocybe gambosa), el rossinyol (Cantharellus cibarius), el rovelló (Lactarius sanguifluus) i el cep (Boletus edulis).

Vocabulari:

Gorg: Clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.

Sòcol: Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques que han experimentat més diagènesi o més metamorfisme i, sovint, han sofert diverses fases de plegament i fractura

Esquist: Roca que presenta una separació en fulls estrets.

Carenes: línia divisòria de dos vessants.

Fenomen càrstic: Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d'un relleu de depressions tancades i d'avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.